Writing- assignment 2b

An email to a friend about my first year at university

Dear Leti,

How are you? I couldn’t write to you before because I’ve been very busy. I’m writing to tell you about my experience at college. As I told you in my last letter, I always wanted to be a teacher.

Well, I started the infant education degree course three years ago and since my first year I’ve been learning many interesting things about children.

I’ve just finished the theoretical part of this year and now, I’m doing the practices in Can Canto, which is a kindergarten for children from 0 to 3.

I’m happy to say that I also see that things we have learnt in theory during these years can be carried out in practice.

I’m sorry to say, that I won’t be able to visit you because now I’ve got a lot of work. If you want, you could come to Ibiza in summer because, by that time, I’ll have finished my exams.

What about you?

I’d better go now as I’ve got to work in a few minutes!

I’m looking forward to seeing you!

Best wishes,

Úrsula

Traditional methodologies are still better tan modern methodologies. Discuss

In the 21^st century there is a discussion about the best type of education. Nowadays it has changed from a traditional methodology to a modern methodology.

On the one hand, traditional methodology comes down to the formal aspects of curriculum, without focusing on communicative aspects of education. For example, children in a traditional class have less opportunities to interact with their classmates or their teacher. If teachers do not work curriculum content adapted to the reality of their students, they will not achieve a meaningful learning.

On the other hand, modern methodologies help children to learn by playing. In addition, this way of learning gives more importance to children. They have to investigate and find information. For instance, if students do not know the meaning of a word they could look it up online.

In conclusion, I think that if we want to engage children and instill curiosity to learn, we have to adapt our methodology to the reality of the moment. The question is, are teachers able to use the new resources to change their methodology?

El Sofware Educativo

Cuando hablamos del Sofware educativo, Etxebarria (2008) nos decia que a pesar de que los videojuegos están presentes en el mundo educativo, muchos educadores se encuentran ajenos en las nuevas tecnologías y a su provecho para mejorar y motivar el aprendizaje de los alumnos. La educación formal evoluciona a un ritmo muy lento y el software educativo (SE) creado para ser utilizado como recurso en el aula ha seguido más la pauta del libro de texto que la del videojuego puesto que se han centrado más en el contenido, transmitido de forma lineal y poco imaginativa. El resultado es que los diseños instruccionals resultan aburridos y repetitivos.

Buscando información sobre el SE en las aulas he encontrado la página: http://es.wikibooks.org/wiki/El_software_educativo_en_la_clase._Intruso_o_aliado donde nos señala lo que el autor citado anteriormente nos decía:

“Podemos señalar, como resultado del análisis de una gran variedad de SE, que en una parte considerable de estos programas se manifiesta: • Una concepción rígida del contenido que trata. • Inadecuado uso de las diferentes formas de representación de la información. • No se acompañan de Manuales de Usuario, tanto para profesores como estudiantes. • Inexistencia de una metodología para su empleo. • Insuficiente validación. • Poca adaptabilidad a las características individuales de los estudiantes. • Ausencia de indicaciones sobre el manejo del programa y la materia objeto de estudio. • Poca flexibilidad en el tipo de respuesta a dar por el usuario. • Rigidez en el análisis de las respuestas. • Metodologías y diseños poco llamativos y convincentes, sin considerar el rango de edades e intereses de las personas a las que va dirigido el programa. • Ausencia, en la mayoría de los casos, de un registro de los resultados del trabajo de los usuarios con el sistema”.

Por tanto volvemos a ver como la realidad de las aulas no se adapta a las posibilidades que estos nuevos instrumentos posibilitan y se continúa utilizando una metodología tradicionalista camuflada bajo las tecnologías.

El punto IV.2 se muestran algunos ejemplos de software educativo y me ha llamado la atención como se pretende que esto no sea un proceso sin sentido sino que por ejemplo al utilizar la enciclopedia, no se trate de coger información de esta (copia y pega) sino que los alumnos reflexionen sobre la realidad que se les plantea. Tal como nos dice esta página web:

“…pero que lo que se entregue sean las valoraciones y juicios de los alumnos sobre dicho contenido y no se convierta en un simple proceso de copiar y pegar (cut & paste). Un elemento a tener presente en este tipo de producto y en específico en el caso de esta enciclopedia, es el hecho de que la misma ha sido elaborada a partir de una única visión de la realidad y el acontecer histórico, político y social de los pueblos, por lo que la realidad nacional de diferentes países, su historia y su cultura no se ven reflejadas de la forma más objetiva posible”

En este mismo punto, tratan otro de los temas tratados durante el Tema 2 de la asignatura, los videojuegos:

 “El juego, que como método de enseñanza, aparece mucho antes de la aparición de las computadoras, ofrece características que lo convierten en un producto que despierta un elevado interés por sus potenciales usuarios, lo cual debe ser uno de los elementos principales a explotar por los educadores para su uso pedagógico. Como características principales de los juegos se destacan (Allessi y Trollip, 1985): la existencia de una meta y reglas para el desarrollo del juego, generalmente hay competencia y el reto es creciente, además de que casi siempre proporcionan entretenimiento, seguridad y elevan el nivel de fantasía en quienes lo emplean”

De esta forma se muestra como estos medios, con la correspondiente intervención de los adultos proporcionan oportunidades de aprendizaje que no debemos desperdiciar. En definitiva, nos propone lo que Etxebarría (2008) “utilizar los nuevos instrumentos para mostrar y aprovechar las posibilidades que ofrece el amplio mundo de las pantallas”.

Sobre este mismo tema nos habla una experta en una entrevista: http://www.learningreview.com/articulos-y-entrevistas-tecno/2395-los-retos-actuales-de-la-tecnologia-educativa

En este artículo, la primera pregunta estaría relacionada con el software educativo del que hablábamos anteriormente cuando nos dice “El aburrimiento y la irrelevancia son barreras muy subestimadas en la adopción de la tecnología. Ésta debería ser interesante y sociable; algo en lo que los docentes y estudiantes quieran involucrarse. Sin embargo, repetidamente continúa siendo presentada en la manera más aburrida posible. Si jugar con las transiciones de las diapositivas es lo más emocionante que está aconteciendo en tu programa de desarrollo de staff, entonces tienes un gran problema”. Este reflejo de lo que ocurre en las aulas es a lo que se refería Etxebarría y contra lo que en ambas webs se pretende cambiar.   

Por último, uno de los puntos interesantes de esta entrevista es la pregunta sobre los conceptos de nativo e inmigrante digital (Prensky) y residentes o visitantes (White), un tema que ya vimos durante el primer tema y que la autora de la entrevista explica del mismo modo que lo comentamos nosotros en clase.

Pues bien, vemos como toda la información de la que disponemos se contrasta en varias fuentes y como muchas comparten la necesidad de un cambio respecto a la forma de introducir las nuevas tecnologías en las aulas, ahora somos nosotros los que debemos de luchar por ese cambio. 

Reflexió treball Disney

Abans de fer aquesta assignatura, no m’havia plantejat mai la influència que pogués tenir un producte tan reconegut com Disney. Arrel del meu comentari al fòrum sobre les crítiques a la pel·lícula Brave vaig pensar que seria un bon tema a debatre ja que resultava interessant comparar una pel·lícula que romp amb els valors i estereotips transmesos fins al moment amb una altra (La Cenicienta) que continuava reproduint els rols de gènere típics del món de les princeses.

Per tant, arrel d’investigar amb aquest treball més a fons sobre aquesta companyia, he pogut veure com els infants i nosaltres hem incorporat sense qüestionar-nos una sèrie de valors, estereotipis i biaixos de gènere, raça i/o classe social que no corresponen amb la societat actual en la qual vivim. Tot i que se que una única variable, en aquest cas les pel·lícules Disney, no determinen un comportament sí que soc conscient que aquesta influència juntament amb altres fets que segueixen aquesta línia classista i sexista sí que acaba afectant a la nostra posició dins la societat.

Davant aquesta realitat que he vist, possiblement la primera opció hagués estat obviar aquest tipus de material de la vida dels infants per tal d’oferir altres alternatives que mostressin els valors que corresponen al moment en què ens troben. No obstant, i gràcies a tot l’aprés durant aquest trimestre he pogut veure la part positiva d’aquests productes, és a dir, la forma com nosaltres a les aules els podem aprofitar per promoure el pensament crític de la comunitat. Per tant, estaríem parlant del Cine Formatiu, ja que aquest suposa que nosaltres com a mestres proposem aquest tipus de pel·lícula com a recurs formatiu, és a dir, amb voluntat de produir algun tipus d’aprenentatge, que en aquest cas no estaria vinculat amb el missatge de la pel·lícula sinó que es treballaria tot el contrari.  

En definitiva, el que crec que és més important de tot l’aprés és veure com tant pel·lícules com altres materials que pel seu contingut van en contra als valors que volem transmetre ens permeten utilitzar-los a l’aula, fent-los servir com a mode de reflexió. Del que es tracta, és d’aprofitar tota aquesta realitat que envolta als infants ja que ens permet treballar amb ells una visió crítica de tot allò que els envolta; obviant aquesta realitat només aconseguirem que els infants la incorporin i acceptin, inconscientment com a vàlida.

El canvi que proposa Brave, tot i que com a grup plantegem que es pot tractar d’una altra estratègia de marketing i no d’un canvi de consciència de la companyia, per a mi ja és un gran avanç ja que sigui per la raó que sigui, les dones són representades de manera més fidel, sense  que la seva vida giri en torn al seu desig per compartir-la amb un home. Aquest va ser el tema principal que ens va fer triar les dues pel·lícules, el fet que dues pel·lícules que giren al voltant del tema del matrimoni es desenvolupin de manera tan diferent. Crec que això és el que hem de treballar amb els infants, no es tracta de donar una pel·lícula com a bona i l’altra com dolenta sinó d’oferir als infants alternatives per tal que ells puguin triar, des del coneixement de la varietat, la que més s’adapti als seus interessos. Fins ara, al només disposar de princeses de l’estil de Cenicienta, les nenes només disposaven d’un únic model. 

Les intel·ligències múltipules

Aquest treball m'ha servit per adonar-me de com moltes vegades treballem els continguts plantejant-los tots de la mateixa forma, de manera que els alumnes als quals li ve bé el mètode que utilitzem avancen i els altres es van quedant cada vegada més enrera. 

M'he adonat com el fet de no estar acostumats a pensar que existeixen diferents formes d'aprendre ens fa acomodar-nos en un tipus de metodologia que fa que treballs com a est suposin un gran esforç per la nostra banda ja que t'obliga a pensar alternatives diferents per ensenyar el mateix. 

No obstant això, encara que hàgim tractat els mateixos continguts (en aquest cas matemàtics) no crec que es tracti de treballar una mateixa cosa de vuit formes diferents sinó d'abordar els diferents continguts a treballar des de les diferents modalitats d'aprenentatge en lloc d'utilitzar sempre la mateixa. 

D'altra banda, encara que hagi dividit les activitats segons el tipus d'intel·ligència m'he adonat que la línia és molt fina i que moltes activitats, inevitablement serveixen per treballar des de diversos estils d'aprenentatge (lingüístic i natural, cinestèsic i espacial, etc.). Per això, de la mateixa manera que una activitat no és exclusiva d'un tipus d'intel·ligència, els nens no presenten una intel·ligència “pura” i única sinó que encara que poden destacar una manera d'assimilar els continguts, tenen una mica de cada intel·ligència. 

Com tot en educació, gens és absolut i per això els límits no estan marcats de forma fixa i invariable. Del que es tracta, en definitiva, és que com a docents siguem conscients d'aquesta diversitat i no tractem a tots els nostres alumnes com a iguals: Múltiples maneres d'ensenyar per a múltiples maneres d'aprendre. 

La lògica i els nombres

Avui hem presentat per grups els nostres treballs amb propostes educatives per treballar la lògica i els nombres. He fet una espècie d’itinerari per veure les diferents activitats que s’han dut a terme.

Grup format per: Chana i Vanesa.

Ens presenten tres activitats que no estan relacionades entre sí:

Activitat 1: El dau.

Consisteix en...

En gran grup es llança un dau i es fa una acció les vegades que indica la quantitat del dau.

Dirigida a...

Infants de 3-4 anys.

Activitat 2: Comprador i venedor.  

Consisteix en...

En petits grups, possiblement com a activitat de racó, els infants intercanvien els papers de venedors i compradors. Disposen de productes i monedes (no són euros, són quantitats equivalents a 1) i els compradors han de saber els doblers que han de pagar per allò que compren i els venedors comprovar que sigui correcta la quantitat donada.

Dirigida a...

Infants de 4-5 anys.

Productes amb els seus preus (una moneda, dos monedes...)

Activitat 3: Targetes.

Consisteix en...

De manera individual es dóna una sèrie de targetes als infants que contenen un nombre, una imatge d’una planta i el seu nom escrit. Així, aprofitant una sortida al bosc podem realitzar aquesta activitat on cada infant ha d’agafar el que posa a la seva targeta, per exemple tres estepes.

Al final cada infant fa un mural on utilitzen plastilina per modelar els diferents nombres (fins al nou) i aferrar el nombre d’objectes corresponents al seu costat.

Dirigida a...

Infants de 4-5 anys.

Grup format per: Priscila, Tanit, Edu i Jose.

Activitat: Conte

Consisteix en...

Un conte inventat per ells que tracta d’una família que viu a un món on tot es recte. Així durant el conte, que és visionat a través del projector, es presenten una sèrie de proves que els infants han de realitzar. És una activitat per ser feta tres vegades, és a dir, amb tres nivells que augmenten segons el moment en què es faci.

Dues de les proves que s’han de realitzar són:

• Fer un tangram amb diferents figures geomètriques del ca de la família. 

• Relacionar pinces de diferents colors amb els colors de les targetes de cada component de la família i posteriorment ordenar aquestes targetes segons l’altura dels components de la família.

Dirigida a...

Infants de 3-4 anys.

 Priscila i Tanit

Jose  i  Edu

         

Grup format per: Sandra, Neus, Marta i Óscar.

Activitat: Recerca d’objectes

Consisteix en...

Es presenten una gran quantitat d’objectes a una taula i ells donen una sèrie de pautes per trobar els objectes. Aquestes pautes inclouen fins a cinc objectes amb característiques diferents, per exemple: un objecte groc i rodó. Per donar visibilitat a les característiques que diuen dels objectes disposen de targetes que ho mostren.

Targetes

 Prova de les cinc prendes de roba quan fa fred i que són suaus

Prova dels quatre objectes per posar-te maco!

Cada vegada que aconsegueixes superar les diferents proves (cinc en total) et donen una peça d’un puzle i quan les aconsegueixes totes tens... Una estrella!

En Nacho i jo aconseguim totes les peces!

Dirigida a...

Infants de 4 anys.

Grup format per: Paula, Vicent, Natalia i Andrea.

Activitat: ruleta classificatòria.

Consisteix en...

Un material que consta de tres fases: el color, el nombre i la forma. Es començaria utilitzant les ruletes per separat per després utilitzar tot el material sencer (les tres ruletes a la vegada). Així es deixen una sèrie de materials a l’abast dels infants, en aquest cas ens han ofert material estructurat, i els infants han d’anar agafant les peces segons el que indiqui la ruleta. Per exemple, tres peces de color groc amb forma rodona.

Dirigida a...

Infants de 3 anys.

Grup format per: Mari, Noemí i Victoria.

Activitat: la granja.

Consisteix en...

És una mena de gimcana on hi ha cinc proves relacionades amb la granja per les quals els infants van passant per grups. Per tant, es divideix la classe en cinc grups i cada grup representa a un animal (porten caixes de disfressa i una ferratina de l’animal que són). Les proves que nosaltres hem pogut realitzar han estat dos:

-          Fer llet, tot mesclant aigua i farina.

Introdueixo en un recipient aigua i farina

 Ho barrejo tot fins que té aspecte de llet

Fins que aconsegueixo emplenar una ampolla 

-     Col·locar els ous a les diferents oueres (dotzenes i mitges dotzenes) tot contant un a un els que anàvem posant.

Un consell de n’Adan a l’hora de realitzar aquesta darrera activitat és demanar als nens quans ous pensen que agafaran dins la ouera (fer aproximacions).

-        Fer amb plastilina diferents trossos i col·locar-los dins d’una caixa rodona: es conten les porcions que han cabut i les formes que podem veure.

Durant totes les activitats les mestres fan preguntes als infants contínuament, els fan pensar i recolzen les seves accions.

Dirigida a...

Infants de 5 anys.

Grup format per: Mati, Laura, Sol i Carmen.

Activitat: Disfresses.

Consisteix en...

Disposem de diferents objectes per disfressar-nos: ulleres, barrets, perruques i collars. En el nostre cas hem fet dues activitats:

Per una banda, es divideix la classe en dos i una meitat agafa una targeta i es disfressa segons indiqui la targeta, per exemple: ulleres i perruca.  Una vegada estem tots disfressats ens posem en línia i la mestra ens ensenya (només als disfressats) un cartell on hi ha un personatge amb diferents complements. La resta de la classe ens fa preguntes sobre aquest personatge, com ara té ulleres? Si la resposta és no, tots els que tinguin ulleres han de sortir de la filera dels disfressats, així fins trobar la persona de què es tracta.

 És na Paula el personatge estrella!

Per altra banda, disposem de cordes al terra i un company ha de col·locar dins aquestes als diferents companys que reuneixin les qualitats que se’ls demana com ara un grup amb els que tenen barret i un altre amb els que tenen ulleres, hi ha personatges que presenten ambdues característiques i els infants hauran de veure que fan en aquests casos.

Segons les nostres disfresses fem diferents conjunts 

Dirigida a...

Infants de 5 anys.

Grup format per: Paula, Laura, Nacho i Úrsula.

Activitat: Gimcana narrada a través d’un conte.

Consisteix en...

En petits grups (a l’hora dels racons) els infants escolten un conte sobre un ratolí que vol rescatar al seu amic segrestat. Per salvar-lo haurà de passar diferents proves i cadascuna d’aquestes serà realitzada per un dels infants del grup a fi d’evitar que sempre faci les activitats el mateix infant. El camí consta de cinc proves que són les següents:

-    Agrupar les pomes segons el seu color, tot trobant algunes que presenten ambdós colors (intersecció).

-     Fer un pont col·locant els objectes segons un patró determinat.  A més, primer s'han de fer una aplicació bijectiva entre els objectes naturals i les persones que els col·locaran. 

-          Classificar els mobles d’una casa en els diferents espais d'aquesta. 

-          Ordenar els nombres del 0 al 9.

-          Reproduir amb diferents peces geomètriques la forma d’una clau.

Dirigida a...

Infants de 5 anys. 

Crítica a una princesa per no voler esperar asseguda al seu "home ideal"

Durant aquests dies hem parlat de la quantitat de material que hi ha a la xarxa per llegir i sobre la manera com seleccionem aquest material. Dic això perquè jo sóc de les que creu que el fet de tenir tanta informació al nostre abast sí que ens enriqueix perquè ens permet triar i comparar. Ara bé, per fer això hem de rebre una bona base que s’adquireix des de petits i no arribar a adults i creure la primera notícia que veiem com si fos una regla universal.

Per exemple, l’altre dia vaig trobar una notícia on es criticaven els dibuixos de Bob Esponja pel fet que hi ha gent que pensa que els personatges “tenen comportaments homosexuals”, va ser una notícia que vaig llegir però també rebutjar perquè no encaixava amb els valors que jo defenso. Si som pares o educadors i rebutgem uns dibuixos pel fet que per a nosaltres la comunitat homosexual pot influir de manera negativa als infants que els estem ensenyant? Que volem que treguin de tot això? Què les persones han de ser totes iguals, què allò diferent està mal? PERQUÈ VULL RECORDAR QUE TOTS SOM DIFERENTS I ÉS AIXÒ EL QUE ENS FA ESPECIALS! (el meu error va ser no agafar aquesta notícia per poder comparar-la amb la que he posat i amb la qual sí que estic d’acord).

Avui he trobat una notícia molt recent amb la qual estic totalment d’acord i que penso que és el canvi que necessiten moltes de les pel·lícules d’ara, un clar exemple són les princeses de Disney que presenten a dones totalment dependents d’un home; suposo que els mateixos que volen donar aquesta imatge de “l’amor” i de la dona són els mateixos que critiquen a Bob Esponja per la seva suposada homosexualitat...  Benvinguts al segle XXI!

Aquí us deixo l'enllaç: http://comress.org/tag/dibujos-animados-asexuados/

He trobat un altre article del país que també parla sobre aquesta película i que també reflecteix la idea que jo volia posar de manifest: trencar amb un Disney conservador. 

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/08/09/actualidad/1344528129_688150.html

Mateixa realitat vista des de diferents mitjans

A l'entrada de Chomsky he exposat la meva opinió sobre el seu article i posat un exemple de com avui els mitjans de comunicació són utilitzats per una minoria per crear-nos una imatge determinada sobre la realitat que vivim. En aquest foro em centraré en els mitjans de comunicació tot continuant amb el tema de les vagues que tant m'interessa. 

He triat diversos mitjans de comunicació per demostrar la idea que ja he comentat. Primer començaré per una notícia de El Mundo.es on es dóna una visió de la vaga que s'inclina a favor de les càrregues policials. Només amb les frases que hi ha baix del vídeo ja es preveu la visió que volen donar; algunes d'aquestes són: "La manifestación acaba con incidentes tras agredir un grupo a la Policía; Antes, algunas personas trataron de romper el perímetro de seguridad; De las 64 personas heridas, 27 son policías; El único grave es un manifestante que sufría una patología cervical previa". 

Enllaç de la notícia: 

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/24/espana/1348502415.html

Sorprenentment, a una altra notícia del mateix periòdic es parla del mateix tema però amb una versió totalment diferent. Un exemple és que a l'anterior es parlava de la càrrega a Atocha com un favor als ciutadans que estaven atemorits pels manifestats i en aquesta diu literalment: "Los antidisturbios entraron en la estación de Atocha sembrando el caos"

Enllaç de la notícia: 

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/26/espana/1348664336.html

Aquí tenim dues maneres de veure una mateixa realitat i que segons quina sigui la persona que accedeix a la notícia s'hauria quedat amb la primera que trobés i hauria cregut el que diu. Abans de continuar amb altres mitjans posaré, com diu na Gemma, un chiste sobre una notícia relacionada amb el tema de la mateixa font (elmundo.es) que podeu veure en aquest enllaç: http://www.cuantarazon.com/730921/noticias-de-el-mundo. Es torna a veure la credibilitat de la informació que ens arriba. 

Relacionat amb el nombre d'assistents a la convocatòria he cercat un vídeo d'un altre mass media, la televisió, on cap al minut 1' 54" es parla sobre la afluència de gent que havia segons la delegació del govern (dada també present a la primera notícia, que estrany...). No obstant, la diferència és que aquest mitjà sí que mostra imatges gravades que posen en clara evidència aquestes xifres de les que parla el govern i alguns mitjans. Enllaç d'aquest vídeo: 

http://www.youtube.com/watch?v=41oyr5UCrt0&feature=related

Per últim posaré dos vídeos d'un mateix programa televisiu El Intermedio. A un d'ells es fa un repàs als titulars d'un gran nombre de periòdics on es continua veient aquesta discrepància de la que ja he parlat (http://www.youtube.com/watch?v=QQ4pTHL6l_M) i l'altre són fragments d'aquesta manifestació que t'ajuden a triar amb quina de les dues primeres notícies de El Mundo.es vols quedar-te. Enllaç del vídeo: 

http://www.youtube.com/watch?v=IrkJPGDbOgQ&feature=related (surten imatges d'Atocha). 

Aquests dos enllaços de youtube els podem relacionar amb un fragment d'un dels articles obligatoris de l'assignatura que diu: 

"L'efecte més immediat d'aquesta explosió de xarxes de comunicació horitzontal sobre la política és que els governs i els polítics han d'anar amb molt de compte amb el que fan. Ja no hi ha secrets (...). Tot el que facin pot acabar a Youtube, perquè tothom té un mòbil amb càmera i capacitat de pujar imatges a la xarxa"

 (Castells, 2010)

Tornant al començament on parlàvem de l'intent dels mass media de crear un pensament en la societat basat en manipulacions (Chomsky) i lligat al fragment citat, és aquesta la diferència fonamental entre el avui i el abans; no és tan fàcil enganyar-nos ara. 

Per acabar amb aquesta aportació vull concloure amb una frase de Castells que diu "Pel que fa a la credibilitat de la informació, tot depèn de la capacitat de l'informat per separar el gra de la palla..." i crec que això només s'aconsegueix si no ens quedem amb la primera notícia que llegim.

Bibliografia

Castells, M. (2010). La democràcia en l'era d'Internet. Revista del centre d'estudis Jordi Pujol, 12, 7-13.